Introducció

Al mes de Juny a tercer de ESO, com a treball final, fem el Crédit de síntesi. Consisteix en conèixer Barcelona. Aquest grup està format per Santiago Arango, Guillem Àgueda, Bryan Cevallos, Mohamed Arramdani i Santiago Mateo.

Hem estat quatre dies a Barcelona i un a Esplugues de Llobregat com extra. En cada dia hem thagut de seguir un itinerari i fer un recorregut que ens han programat en un petit dossier.
El primer dia vam anar a la rajoleta a fer un treball i ens van exposar el museu, el segon dia al barri gòtic el vam recórrer casi tot, el tercer vam visitar les rambles pels seus 1400 metres de llargada, el quart ens vam dirigir cap a l'eixample i l'últim dia vam acabar la nostre visita en un dia calorós en Montjuic.

En aquests cinc dies em visitat el llocs mes emblemàtics de Barcelona, la sagrada família, la pedrera, l'estadi olímpic.

També vam fer una breu visita a la Rajoleta, on ens van ensenyar l'antiga fàbrica de rajoles d’Esplugues. Hi posarem anècdotes, i les entrevistes que hem fet als estrangers sobre Barcelona.

Durant aquesta setmana passarem tot el treball que hem fet durant aquests dies en format blog. Hi hauran incorporades imatges de els llocs mes importants, i algunes de grup fetes en el recorregut. També hi hauran dibuixos fets a mà sobre el perfil de la sagrada família, una rajola de la pedrera...

Durant aquest Crèdit de Síntesis  hem aprés a moure’ns per Barcelona, hem aprés a guiar-nos per mapes, a saber preguntar i entendre les explicacions de la gent, i a treballar amb equip, tot això ho aplicarem en aquest blog de la millor forma possible. Esperem que us sigui de gran ajuda i us agradi tot el gran treball que hem entre tots en equip.

Introducció Gòtic

Es diu Barri Gòtic per que totes les seves escultures y arquitectures es del Gòtic.

Passejant pel cor de Barcelona et donaràs compte de cóm era l'antiga Barcelona medieval que s'ha mantingut de peu durant tots aquests segles: observant la ciutat medieval, els palaus, residències, esglésies gòtiques i centres d'oci. 

El coordinador de l'itinerari, un dia abans busca els mitjans de transport per saber com arribar-hi. 

Quedem a les 8:10 en la parada del Tram via de la Sardana, anem via Francesc Macià i baixem a Maria Cristina. Agafem el Metro de la Línia 3 fins a Catalunya. Ens trobem a les 8:50 amb els professors, esperem a que passin llista i comencem el recorregut.

                                                                               Mostra un mapa més gran

Barri Gòtic

Comencem el itinerari, en situem al vell mig de la plaça Catalunya, si ens  fixem, cap a la banda de muntanya pugen dos dels passeigs mes bells de la ciutat: la rambla de Catalunya i el passeig de gracia. si continuem donant una ullada a tota la plaça, constatareu un desgavell urbanístic d'una lletjor i d'una fredor difícilment igualable. Ens fixem en els edificis que l'envolten. a dalt de tot de l'edifici d'un important banc, es troba la representació d'un deu greco-romá (Mercuri)

Si ens acostem fins la cantonada amb les rambles que queda a la banda del mar, trobareu una escultura, estaa dedicada a Francesc Macia i lluisa presedent de la generalitat de Catalunya, va neixer a Vilanova i la Geltru 1959, la descripció que hi ha es el retrat del president macia realizat per josep 1932

,  ara aneu cap a l' esquerra, direcció al hard rock cafe, no perque sigui cap meravella fa honor a la plaça, sino perque al costat hi ha un carreró molt petit que, tot i que no ho sembli, te sortida, Aquesta plaçeta es diu Ramon Amadeu: va neixe a Barcelona el 1745, al 1809 va fugir perseguit pels francesos a Olot.

Barri Gòtic

Vam sortir al carrer de Santa Anna, vam fer el seguiment i ens vam trobar al carrer de Bertrellans, hi destacaven els fanals que hi havia, eren 7 distribuïts per tot el carrer. Seguidament ens trobem amb la plaça de la Vila de Madrid ens vam parar i vam veure els restes de necròpoli romana que vorejaven el camí d'entrada a la ciutat no vam dubtar en fer una foto.

Continuem per el Passatge Duc de la Victoria, trenquem a la dreta seguim i altra vegada a la dreta i hi som al carrer de Portaferrissa que es un curiós nom però ho vam averiguar i es diu així per que   havia tingut una de les portes de ferro de la ciutat en la necròpoli (Porta de Ferro).

Passejant per un estret camí dit Petritxol on fa molts anys en aquest carrer es tenia el bon gust y es tastava la millor xocolata amb nata de la ciutat. Peró resaltva els rodolins en formes de rajoles dels cuals ens van cridar l'atenció:

Aci la mare de Deu 

ens diu que el temps passa lleu

De les cabres al ramat ja no embruta l'empedrat

Hi celebrava la gent

el bateig i el casament.

I plaques donant homenatge a personatges celebres com el Doctor Francesc Salva i Campillo, Josep Puiggari i vobet. 

Seguint el carrer cap a la dreta està la Plaça del Pi que es diu així per que es va construir sense muralla, ja que estava envoltada per pins, i l'esglesia té el mateix nom i es d'estil gòtic.

Sortim pel carreró de l'Ave Maria que es Llatí i molt important per la nostra llengua (religió católica).

Al final trenquem a la dreta pel carrer Banys Nous on un home ens va dir que es diu així per que hi havia banys jueus per dones que es tenien que purificar per entrar a la sinagoga. Actualment está al fons de la botiga Oliver Num. 10 i predomina el comerç de roba i antiguetats pero no es trobaria igual al nostre barri.

Metres mÉs avall en els numeros 5 i 7 on hi ha una cruilla de carrers veiem la muralla de Barcelona que es nota en l'escultura que son pedres grans, que sobresurten.

Barri Gòtic

A la següent cantonada no vam trobar cap estatua, vam preguntar a una persona que vivia en el barri i ens va comentar que la estatua que buscavem es tractava de l'estatua de Jordi de Sant Jordi i que la van robar fa més de 20 anys com altres estatua que hi havia al barri. Vam començar a xerrar amb la senyora i ens va dir que ella era professora fa uns quants anys. Quan era professora valorava mes els esforços del dia a dia i no pas els examens. Pero la cosa més increible es que aquesta senyora va estar més de 40 dies en coma!

despres vam buscar el carrer Marlet i el carrer de l'arc de Sant Ramon del Call, hi vam trobar una petita sinagoga. Vam entrar-hi i vam observar que era subterrània i ens van dir que antigament Barcelona era mes petita, pero com hi van haver terratremols, la Barcelona actual es va construir per sobre de les ruines que van quedar de l'antiga per aixo esta a un nivell més elevat.

vam conituar fins a la palaça pel carrer Sant Felip Neri. Aquesta plaça es molt antiga i té una font al centre. en una de les seves sis parets es troba l'entrada d'una esglesia d'estil barroc. i aquesta paret estava plena de forats de bales i el bombardeig d'una granada.

Vam veure uns set fanals en un carrer estret per Barcelona, pero es diferencién dels del carrer Sant Felip perque aquests no tenen cristalls i els altres sí. vam seguir el nostre recorregut fins arribar a la plaça Garriga i Bachs 

En el carrer Bisbe passa molta gent, a la dreta hi ha un pont que conecta el palau de la Generalitat i un edifici particular. Al carrerr de la Pietat vam trobar un altre placa que h posava:

Apel·les Mestre

Nascut al cor de Barcelona ha rebut homenatje de la ciutat i de tot Catalunya, les corporaciones artistiques complaven recordar-lo

MCMXXV (1935)

també hi ha un arc que envolta el timpà d'estil de mig punt, un tema gòtic, barroc. D'amunt hi havia unes gargoles que sobre surten. 

Barri Gòtic

Seguidament vem caminar pel carrer de la Pietat, en el qual vem trobar unes gàrgoles, a la part alta de la Catedral.  La Catedral va ser construïda al segle XIV,es de un estil gòtic.

Seguim caminant per la dreta i trobem la Casa dels Canoges, té aquest nom pels guanguis eren una especie de protectors de la Catedral. Vem seguir caminant cap al carrer de Paradís, al fons vem trobar les restes d'un antic temple Romà. A l'entrar ens vem trobar unes columnes molt ven conservades del segle 1AC. 

A partir del segle XV s'interpreta com un sepulcre, un monument commemoratiu, un temple, i al final del segle XIX es va aclarir que es tractava d'un temple Romá. 

Tornem enrere pel carrer de la Pietat, i a mà dreta, vem veure un casal gran, el palau del Lloctinent.

Un Lloctinent era el representant del rei al Principat durant els segles XV, XVI, XVII.

Va deixar l'arxiu de la corona d'Aragó perquè va començar a ser d'interès cultural.

Seguint l'edifici de la Plaça del virrei, observem que al final de la plaça, i vem observar els següents edificis:

Capella de santa, saló del Tinelt, Museu d'historia i l'arxiu de la corona d'Aragó

Barri Gòtic

La principal funció del Saló del Tinell a l’Edat Mitjana consistia en residir als comtes i després als reis de la Corona d'Aragó. Durant el regnat dels Reis Catòlics es va produir un fet important, Cristòbal Colon va anar a rendir comptes dels seus viatjes d'Amèrica

L’altre carrer que connecta a la Plaça del Rei és el del Veguer, era un alcalde. La vegueria és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer. Pujant una mica a mà dreta arribem al cor polític de Catalunya: la Plaça de Sant Jaume. L’expressió “cor polític” és una metàfora, se li diu així perquè s’hi troben la Generalitat i l’ajuntament. Aquesta plaça és a la cruïlla dels antics Cardo i Decumanus.

Les façanes medievals, al costat nord destaca la façana del Palau Reial Major, gòtic, amb la torre del Mirador del Rei Martí a l'extrem esquerre, des d'on s'obté una bona vista sobre la ciutat medieval, i al cantó dret, l'escalinata que porta al Saló del Tinell i a la capella de Santa Àgata, la façana de la qual tanca la plaça pel costat est. El costat sud-est conté la casa Clariana-Padellàs, ser del Museu d'història de Barcelona, un casal gòtic que fou traslladat aquí desde el carrer dels Mercaders quan es va obrir la Via Laietana. La banca oest està ocupada pel renaicentista Palau del Lloctinent, del segle XVI. La façana moderna de la Generalitat s'hi exposa la cultura de Sant Jordi, perquè és el patró de Catalunya. En aquest segle els fets més importants han sigut quan va arribar Tarradellas, quan van celebrar els èxits del FCB..

Anem a la plaça de l’Àngel. Comprovem que per aquí passa la Via Laietana, els laietans són les primeres tribus que hi van viure en BCN. Aquesta via és la més moderna de la zona, ja que va ser oberta per tal d’unir l’Eixample amb el pont. Travessem el semàfor, agafem el carrer que comença fent com un angle de 45º graus amb la Via Laietana, arribem al carrer de l’Argenteria.

Aquest carrer de l’Argenteria era l’antic carrer del mar i s’hi establiren les més antigues famílies d’orfebres de la ciutat. En els número 64-66, hi ha una placa a la façana que hi diu:

Estant-se algú aquí va escorar els últims dies “Juan Salvat-PapaSSeit  1894-1924”

De mare gitana d’obrera Estrip i de Lleida nascut:  de dignitat poeta.

El poble un enemic, ben noble en el centenari de la seva arribada al moll.

Barcelona 1994.

Al final del carrer sortim al pas l’església de Santa Maria del Mar.

Saló del Tinell                                 Plaça de Sant Jaume                

 

Plaça de l'Àngel en l'antiguitat

 

Barri Gòtic

Al arribar a l'esgésia de Santa Maria vam informar-nos que es va construir al segle XIV, donem la volta per l'església y trobem  la placeta ''Fossar de les Moreres'' que esta en memoria de la guerra pels morts en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.

Hi havia un mur de marbre inscrit que ens diu que al 1714: A los que murieron en defensa de las libertades y constituciones de Cataluña en el sitio de Barcelona (1713-1714)

Els màrtirs eren les persones que morien en defensea d'alguna motiu que ha donat testimoni a aquest.

El peveter és obra d'Albert Viaplana, el 2001.

Els veïns deien que no feia falta que aquest peveter estigués fent foc durant tots els dies per que ja tots ho recorden pero no els hi nmolesta en cap aspecte ja que s'han acostumbrat.

Barri Gòtic

En sortir del Fossar a la dreta vem veure el carrer de born - antic mercat de la ciutat- a mà esquerra hi ha el cap del carrer de Montcada, i al cap del carrer és un lloc bonic.

El carrer de Montcada és un dels carrers més llargs i rectilins de la Barcelona medieval, té un conjunt de palaus i residències que constitueixen el conjunt més interesant d'arquitectura medieval de la ciutat. Al num. 23 hi ha la Casa torre Triforada, on es conserva millor el caràcter inicial de les façanes barcelonines del s.XIV. Al núm 20 trobareu el palau de Dalmases, l'actual museu picasso.

Al número 12, es troba la col·lecció Rocamora del Museu Tèxtil i d'Indumentària, antigament Palau del marquès de llió.
Vem veure que aquet carrer esta dedicat a l'art, el que més ens a cridat l'atenció es que hi habien moltissimes persones fent cua per entrar a les galeries d'art.
Després del museu Picasso, travessem el carrer Princesa, fins arribar a la plaça d'en Marcús. En aquesta plaça tractaven les pells per poder fer usos diferents amb elles.
A l'altra banda de l'església, vem trobar el carrer de carder, a mà esquerra pel carrer Giralt el pellisser.

Barri Gòtic

Després del museu Picasso, vam atravessar el carrer Princesa fins arribar a la Plaça d'en Marcús i vam veure una bonica esglèsia i al costan el carrer dels Assonadors, que tenien l'ofici d'assaonar les pells d'animals ja netes fins a fer-ne cuir. També pels voltants està el carrer Carder, que té aquest nom perquè són els que cardíen la llana. A l'altre banda de l'esglesia vam trencar a mà esquerra pel carrer pel carrer Giralt el Pellisser, que era un poeta mexicà. Vam atravessar un seguit de carrers fins arribar al Palau de la Música Catalana, vam observar que han ampliat l'edifici. Aquest edifici té un estil contemponari realitzat per Òscar Tusquets Blanca. El nou edifici rep el nom de Petit Palau. La façana del Palau de la Música i la del Petit Palau ambes són d'estils modernistes amb decoracions maravelloses. El Palau de la Música està ple d'escultures a la seva façana, però el petit Palau esta fent de vidre i no te escultures. A la cantonada hi observem un relleu que representa a San Jorge. S'ha ampliat per poder triplicar la seva superfície. 

Recorregut Barri Gòtic

Aquest es el recorregot que hem fet en el barri gòtic

                                                                                       Ver mapa más grande

Glossari

DETRITUS: Fems de colom, un cos sòlid descompost.

CLAUSTRE: Recinte quadrat, cobert, amb mur a la banda interior i obertures particades o amb columnes a la banda exterior, que envolta habitualment un jardí o un pati i comunica les diverses dependències d'una catedral o d'un monestir.

NECRÒPOLI:  cementiri d’epoca antigua o conjunt de sepultures, que daten de la preistòria o de l'antiguitat

LLÒBREC: Fosc, tenebrós.

CRITÉRI: Norma per a jutjar una cosa.

DEIXEBLA: Seguidor o seguidora d'una doctrina, d'una teoria, etc.

CURA: Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d'algú o d'alguna cosa, per fer bé alguna cosa.

BOHÈMIA: Artista que mena una vida precària i desordenada.

SINAGOGA: Edifici on se celebra el culte dels jueus.

TIMPÀ: En una portalada romànica o gòtica, zona semicircular de la part superior decorada amb escultures.

GÀRGOLES: Canal de volada per on surt l'aigua de desguàs d'una teulada, d'una font, etc. , sovint acabat en forma de figura grotesca o fantàstica; aquesta mateixa figura..

ESMUNYIU: Lliscar, passar, escórrer-se, per una estretor.

EMBLEMÀTICS: Relatiu o pertanyent a un emblema, Signe visible d'una idea.

EIXAM: Gran munió de persones, animals o coses.

ORFEBRES: Persona que ven objectes fets d'aquests metalls

MUNIÓ: Gran quantitat de persones, d'animals o de coses.

POLICROMADES: Procediment gràfic per a reproduir originals en color consistent en la superposició de diverses imatges monocolors.

Introducció ''Les Rambles''

Les Rambles, es una part principal de Barcelona que la caracteritza molt pel seu turisme ja que aquesta connecta la plaça Catalunya amb l'antic port marítim de Barcelona, en un recorregut de 1.400 metres.

     Segons el diccionari la paraula rambla té dos significats molt relacionats, es un passeig que desenvoca al mar mediterrani.

          En aquest passeig de 1.400 metres hi trobem 7 trams que són:

                 1-  Rambla de canaletes

2-  Rambla dels estudis

3-  Rambla de la flor ( rambla de san Juan )

4-  Rambla de caputxins

5-  Rambla de santa monica

6-  Rambla del mar

7-  Rambla sant Josep

Baixant tota aquesta rambla vam trobar dos senyors agents de la policia que els hi vam preguntar per que hi havien una serie de personas al matí maquillant-se, i ens van dir que son estatues humanes durant tot el dia, quan els hi poses monedes fan un petit moviment i una foto amb tu.

         

Quedem com l'anterior dia per fer l'itinerari del Barri Gòtica les 8:10 en la parada del Tram via de la Sardana, anem via Francesc Macià i baixem a Maria Cristina. Agafem el Metro de la Línia 3 fins a Catalunya. Ens trobem a les 8:50 amb els professors, esperem a que passinllista i comencem el recorregut.

                                         Mostra un mapa més gran

Rambles

Vam iniciar el recorregut des de la part més alta de la Rambla. Aquest tram és força conegut per tots el barcelonins i també per totes aquelles persones que visiten la ciutat de Barcelona. Aquest tram rep el nom de Rambla dels Estudis. El més significatiu i popular són les banderes de Catalunya, Barcelona i Espanya, a més a més, dins d’aquest tram de la Rambla es troba la Real Acadèmia de ciències. La dita diu “, Si beveu aigua de la font de Canaletes, sempre més sereu uns enamorats de Barcelona, i per lluny que us n'aneu, tornareu sempre.”. En la font de Canaletes, es reunien i es reuneixen els jugadors del Barça per celebrar títols.

Ens vam dirigir al museu més visitat (MACBA). En el 1986 Pasqual Maragall alcalde de Barcelona en aquells temps, va ordenar construir. De la construcció de l’edifici es va encarregar el Nord-americà Richard Meier. Va ser inaugurat el 29 de novembre de 1995. Normalment s’hi fan presentacions de música i dansa. Vam treure unes fotografies de les presentacions que s'anaven a exposar d'aquí a poc. Ens va cridar l'atenció l'estranya composició i decoració de l'edifici.

  

Quan vam acabar de buscar informació d’aquest museu, vam pujar pel carrer dels Àngels. Vam arribar la facultat de filosofia, geografia i historia, que pertany a la universitat de Barcelona.

Universitats de Barcelona

Al surtir de la Facultat, ens vam tobrar Centre de cultura contemporánea de Barcelona (CCCB). Aquest Centre va representar un cuartel militar i un correccional, a Barcelona al segle XVIII. 

Rambles

Un cop acabada aquesta feina ens vem dirigir de tornada a la ramblas pel carrer de Carme.
Tot just veiem un pati interior, amb jardins plens d'historia. En el cual vem veure les tres institucions mes fonamentals per la societat catalana: Institut d'estudis catalans, real academia de medicia,Biblioteca de Catalunya.
Al capdamunt del carrer del carme vem trobar una esglesia, li diuen Betlem.
El seu estil arquitectònic es el romànic, va ser construida per l'ordre religiós Jesuistes. L'interior va ser totalment costruit al 1936.
Tot seguit ens vem acostar al palau de la virreina, fen-he una mica d'història. El palau de la virreina es va construir al s.XVIII perque el rei va morir abans de poder acabar de construir el palau i la seva dóna, la reina es va quedar el palau.

Rambles

Una mica mes avall ens vam endinsar en la zona mes popular. Son molts carrers coberts i rep el nom de mercat de la Boqueria i té 2583m/2 

Quan vam arribar a casa vam fer un dibuix de la paradeta. al bell mig de la rambla, hi vam trobar en Joan Miró, la seva obra dissenyada rep el nom de Pla de l'Ós. Tot seguit vam anar a veure Liceu. Aquest edifici es un conservatori de música, Vam anar a recepció per si ens podien ajudar en la investigació i vam averiguar  que va ser reconstruit perquè es va cremar. En el 1847 es va inaugurar, ara fa 166 anys d'això. s'ha cremat dues vegades en el 1861 i  en el 1994. És un teatre públic i té la forma més gran d'Europa, té 2292 localitats per seure i uns 36.000 m /2. Després de sortir del Liceu, ens vam dirigir a la Placa Reial on vam observar uns fanals que els va dissenyar Antoni Gaudí i Cornet. Al mig de la plaça hi ha una font amb tres figures al mig, que son  Eufrosine, Talia i Agrae, filles de Zeus i de la nimfa Eurinome. També son conegudes com "las tres Gracias". Estan agafades de la mà per simbolitzar que la humanitat ha d'estar sempre unida. 

Rambles

Vam seguir caminant fins al final de la rambla on es troba l'edifici Drassanes, que són les més grans i completes de tot el món. Unes drassanes és un conjunt d'edificis destinats a la construcció de vaixells perquè Barcelona té uns dels ports més importants de tot el món. Les drassanes de Bacelona són del segle XIII - XIV i estan en la seu del Museu Marítim de Barcelona.

Déspres de visitar i cercar informació sobre l'edifici de Drassanes, ens vam dirigir cap a la famosa estatua de Colom. El dit de Colom senyala cap al mar i cap a America com creia tota la gent, sinó que el seu autor, Rafael Atché, ho va fer a proposit. Les embarcacions que passegen des de 1888 s'anomenen glondrines. Vam atravessar el pont que hi ha al port i vam fer una foto.

Fa deu anys, en aquesta part, hi havia la seu de vela dels XXV Jocs Olímpics. Finalment ens vam dirigir cap al Palau de Mar i vam investigar que les entitats que hi tenen a la seu son: el ben estar social i museu d'historia.

Quan anávem cami al muse MAGBA, un cotxe gris va tropellar a una dona gran, i es va sentir un crit que resonava en tot el carrer, pero per sort la dona s'ha pogut aixecar sense cap lesió.

Recorregut Rambles

Aquest és el recorregut que hem fet una cop a la rambla


Mostra un mapa més gran

Introducción ''Ensanche''

El ensanche, en catalán llamado L'eixample de hace siglos, las ciudades obreras como en Barcelona, empezaron a crecer notablemente en cuanto a demografía por la revolución industrial. ideado por Ildefonso Cerdá desde 1856. Allí se instalaron los enriquecidos burgueses catalanes, que no dudaron en confiar en los arquitectos más importantes del momento, como es el caso de Antoni Gaudí que formaron el turismo actual por el cual ahora estamos conociendo.

El plan del ensanche se basaba en la reconstrucción del antiguo ensanche de Barcelona, era un plan de reforma que consistía en una estructura cuadriculada, abierta e igualitaria. Fue creado por el ingeniero Ildefons Cerdà su aprobación fue seguida de una fuerte polémica por haber sido impuesto desde el gobierno del estado español en contra del plan. El ensanche contemplado al plan se desplegaba sobre una inmensa superficie que había sido libre de construcciones al haber sido considerada zona militar estratégica. La novedad en la aplicación del plan hipodámico consistía en que las manzanas tenían chaflanes de 45 ° para permitir una mejor visibilidad,

Nos encontramos en la parada del Tram de la Sarda hacia María Cristina, Cogemos el metro de la línea 3 hasta Diagonal donde caminamos 100 metros hasta la pedrera, nos pasan lista y empezamos el recorrido. 

Ensanche

Empezamos el recorrido todo el tercero de ESO. Nos dividen en tres grupos para iniciar una visita a la Pedrera durante unas dos horas.

Al salir, nos fijamos en las baldosas que hay en el suelo de la calle, de forma poligonal son modernistas

  

Esta famosa casa realmente poca gente sabe que su nombre autentico es casa Milà, Fue construida por Antonio Gaudí i Cornet; Nació en Reus 1852 y murió en Barcelona 1926, Con problemas físicos en su infancia adquirió dos cualidades que eran la observación y el análisis de la naturaleza, estudió arquitectura, al final de su carrera empezó realizando trabajos decorativos y arquitectónicos como el Parque Güell, Palacio Güell o Casa Milâ  , cuando conoció a un buen amigo y cliente llamado Güell que le encargó diseñar la catedral de la Sagrada familia en el transcurso de este diseño en 1926 fue atropellado por un tram via.
Vimos también en esta zona que habían elementos con formas geométricas como las baldosas que eran de forma exagonal, en la fachada se observa que se inspiraba en la naturaleza como el mar, la tierra, o el cuerpo humano, con pinturas y materiales que utilizaba aunque eran formas irregulares.
Actualmente solo podemos visitar los dos patios interiores, un piso de muestra y el terrado.
En el terrado habían tres elementos característicos de este que son las torres de ventilación, chimeneas y cajas de escala, con formas de armaduras de soldados medievales.
Vimos que realmente hay una gran diferencia entre la fachada de la pedrera y el resto de fachadas modernistas del Paseo de Gracia.  La pedrera está inspirada en la naturaleza y la religión con formas irregulares redondeadas, en cambio las otras presentan formas geométricas.

Ensanche

Nos encontramos en el pasaje Permanyer. Este pasaje es un conjunto de casas que forman un pasaje empedrado entre las calles de Llúria y Pau Claris. Tienen un estilo ecléctico, incorporan elementos de tipo clásico con un pequeño jardín delante.
Al terminar de observar este paseo, salimos a la calle Pau Clarís. Este hombre fue un cura, pero se también fue el presidente de la Generalidad de Cataluña al inicio de la Guerra de los Segadores.
Caminamos hasta la llamada "Illa de la Discordia", hay tres edificios modernistas: la Casa Lleó i Morera, de Lluís Domènech i Montaner, la Casa Ametller, obra de Josep Puig i Cadafalch y la Casa Batlló, el animal que representa el coronamiento de la fachada de esta casa es el dragón, obra de Antoni Gaudí. Nos acercamos a las fachadas para observarlas más de cerca.
Una vez situado en la isla, descubrimos que se llama así porque acoge tres edificaciones de los mejores arquitectos de la Barcelona Modernista, éstas fueron construidas entre los años 1900 a 1.906.

Casa Batlló               Casa Ametller          Casa Lleó i Morera
  

Pequeño plano de estos edificios:



Casa Batlló: Está situada en el Paseo de Gracia número 43.
Casa Ametller: Está situada en el Paseo de Gracia número 41.
Casa Lleó i Morera: Está situada en el Paseo de Gracia número 35.

Las diferencias entre las fachadas de las casas de la isla de la Discordia con el resto de fachadas del Paseo de Gracia es que estas pertenecen al movimiento artístico del modernismo, y por lo tanto sus fachadas, los elementos y materiales utilizados para su construcción y todo en general, es completamente diferente.

Ensanche

Subimos por el paseo hasta llegar a Diagonal y seguimos por la derecha. observamos una impresionante edificio conocido como "La Casa de les Punxes". Su arquitecto fue Puig i Calafell y el edifcio recibe este nombre popular porque acaba en punta. 

Avanzamos por el por el paseo hasta la Diagonal. Por la calle Pau Claris, observamos la casa del "baró de Quadres", que su funcion actual es relaciones entre España y todos los paises asiàticos.

Continuamos caminando hasta llegar a la calle Bruc, giramos hasta la calle Valencia, a la esquina de esta calle hay una curiosa placa en la esquina con San Vicente desde el año 1931:

Seguimos por la calle Almirall y por la de Roger de Llúria, por el camino fuimos haciendo fotografias de las fachadas que más nos han llamado la atención.

En llegar a la calle Aragón encontramos la iglesia  gótica de la "Concepció". Accedimos al claustro pero no encontramos la informacion, asi que la buscamos por vía internet. Antigamente era el monasterio de Sta. Maria de Jonqueres (actual Basílica de la Concepció). La movieron entre 1869-1871 porque era la época de la ampliación de Barcelona.

Ensanche

en la fachada de la casa ametller se encuentra la representación de san jordi, tambien existe la figura de un héroe que está estrangulando una serpiente gigante o un dragón. esta fotografía hace referencia a los héroes de la mitología griega ''matadores de dragones''

 miramos bien las farolas modernistas del paseo de gracia y luego hacemos un dibujo en negro de uno de ellos
(FOTOO DEL DIBUJO)

ahora vamos a la sagrada familia. es la obra más importante de Gaudi y con ella pretendía construir la gran catedral modernista de Barcelona. según el proyecto de gaudi, el templo debía tener 18 torres que simbolizaban los 12 apóstoles, los cuatro evangelistas, la virgen maría y jesus ( la mas alta )
la historia de este templo se que es una iglesia monumental iniciada el 19 de marzo de 1882 a partir del proyecto del arquitecto diocesano Francisco de Paula del Villar (1828-1901). A finales de 1883, se encargó a Gaudí la continuación de las obras, labor que no abandonó hasta su muerte, en 1926. A partir de entonces, varios arquitectos han continuado la obra siguiendo la idea original de Gaudí.

Las fachadas se denominan, fachada de la Gloria, fachada de la pasión 

observamos la parte construida por disfrute y la parte que se ha construido posteriormente. el actual escultor de la sagrada familia es Etsuro Sotoo 

Gaudi hacía los cálculos con cuerdas formando arcos, al igual que en la pedrera.

Recorrido Ensanche

Este es el recorrido que hicimos en el ensanche

Ver mapa más grande

Introducción ''Montjuïc''

Descubriendo la famosa montaña de Montjuic  es el monte emblemático de Barcelona. Con una altura de 173 metros de altura sobre el nivel del mar, desde la prehistoria fue utilizada como punto estratégico para defensa de la ciudad, y aparte de eso se explotaba como pedrera que aprovechaban para utilizar en la construcción. Actualmente esta formada por grandes zonas verdes con jardines, el palau Sant Jordi y el estadio olímpico.

Por el nombre de la montaña se suponen 3 nombres: Mont de  Jueus, Montjoiós i  Mons lovis (Mont de Jupiter).

Este monte tiene el nombre de 3 poetas catalanes i mallorquinos que son Mossèn Cinto Verdaguer, Joan Maragall y Joan Brossa. En el jardín de Joan Maragall hay un pequeño palacio.

Jacinto Verdaguer conocido como Mossèn Cinto Verdaguer nació el 17 de Mayo de 1845-Vallvidrera y murió el 10 de Junio de 1902.fue un gran poeta catalán y sacerdote.

Joan Maragall i Gorina  nació en Barcelona, 10 de octubre de 1860 y murió el 20 de diciembre de 1911)  En su obra escribe en Catalán y en Castellano se dedicaba a concursar en los juegos florales, y lo declararon como un grande de la poesía modernista.

Joan Brossa i Cuervo nació en Barcelona el 19 Enero de 1919 y murió el 30 de Diciembre de 1998, poeta que su idea era expresar la poesía de todas la maneras posibles (poesía visual, escenica, onjetual, literaria...)

  

Quedamos a las 8:00 en la parada del tram de la Sardana y hacemos el mismo recorrido hasta María Cristina, donde bajamos a coger el metro de la línea 3 y vamos hasta Plaza Espanya donde pasan lista los profesores y terminamos nuestro último itinerario en Barcelona.

Mostra un mapa més gran