Barri Gòtic

La principal funció del Saló del Tinell a l’Edat Mitjana consistia en residir als comtes i després als reis de la Corona d'Aragó. Durant el regnat dels Reis Catòlics es va produir un fet important, Cristòbal Colon va anar a rendir comptes dels seus viatjes d'Amèrica

L’altre carrer que connecta a la Plaça del Rei és el del Veguer, era un alcalde. La vegueria és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer. Pujant una mica a mà dreta arribem al cor polític de Catalunya: la Plaça de Sant Jaume. L’expressió “cor polític” és una metàfora, se li diu així perquè s’hi troben la Generalitat i l’ajuntament. Aquesta plaça és a la cruïlla dels antics Cardo i Decumanus.

Les façanes medievals, al costat nord destaca la façana del Palau Reial Major, gòtic, amb la torre del Mirador del Rei Martí a l'extrem esquerre, des d'on s'obté una bona vista sobre la ciutat medieval, i al cantó dret, l'escalinata que porta al Saló del Tinell i a la capella de Santa Àgata, la façana de la qual tanca la plaça pel costat est. El costat sud-est conté la casa Clariana-Padellàs, ser del Museu d'història de Barcelona, un casal gòtic que fou traslladat aquí desde el carrer dels Mercaders quan es va obrir la Via Laietana. La banca oest està ocupada pel renaicentista Palau del Lloctinent, del segle XVI. La façana moderna de la Generalitat s'hi exposa la cultura de Sant Jordi, perquè és el patró de Catalunya. En aquest segle els fets més importants han sigut quan va arribar Tarradellas, quan van celebrar els èxits del FCB..

Anem a la plaça de l’Àngel. Comprovem que per aquí passa la Via Laietana, els laietans són les primeres tribus que hi van viure en BCN. Aquesta via és la més moderna de la zona, ja que va ser oberta per tal d’unir l’Eixample amb el pont. Travessem el semàfor, agafem el carrer que comença fent com un angle de 45º graus amb la Via Laietana, arribem al carrer de l’Argenteria.

Aquest carrer de l’Argenteria era l’antic carrer del mar i s’hi establiren les més antigues famílies d’orfebres de la ciutat. En els número 64-66, hi ha una placa a la façana que hi diu:

Estant-se algú aquí va escorar els últims dies “Juan Salvat-PapaSSeit  1894-1924”

De mare gitana d’obrera Estrip i de Lleida nascut:  de dignitat poeta.

El poble un enemic, ben noble en el centenari de la seva arribada al moll.

Barcelona 1994.

Al final del carrer sortim al pas l’església de Santa Maria del Mar.

Saló del Tinell                                 Plaça de Sant Jaume                

 

Plaça de l'Àngel en l'antiguitat